Manifest del primer de maig de la pastoral obrera de Barcelona
Programa de la jornada del primer de maig de pastoral obrera de Barcelona
dissabte, 17 d’abril del 2010
dijous, 4 de març del 2010
MANIFEST DIA DE LES DONES, 8 de MARÇ de 2010
Les dones continuem en una àmplia majoria ocupant les
categories més precàries tant pel que fa al treball com a
la situació de desocupació. Els nostres ingressos, subsidis
i pensions són menors i sovint inexistents, tot i que
freqüentment som les mantenidores de la llar, econòmicament
i afectiva, en especial a les famílies monoparentals. I davant
la situació actual de crisi, la discriminació i la injustícia ens
fa més vulnerables; la precarietat i la pobresa a tot el món té
rostre de dona.
Amb la incorporació de la dona al mercat laboral, atès que els
homes majoritàriament no “s’han incorporat” al repartiment
de les tasques de cura de les persones, s’ha creat un buit a la
feina domèstica i d’atenció, que el sistema no ha cobert. Ans
al contrari, s’ha desplaçat el problema a altres països on les
dones immigrants han deixat desateses les seves famílies per
atendre les nostres.
Les dones seguim patint violència, assetjament i maltracte
psicològic i sexual a la llar i al lloc de treball. Tot i que el
discurs de lluita contra la violència vers les dones es manté,
els recursos per a serveis d’atenció es limiten, mentre amb
la crisi augmenten el comportaments violents i minven les
possibilitats econòmiques de les dones per sortir-se’n.
Vivim en un model que canvia poc i lentament, un model on
prima el domini sobre l’altri (natura i persones, especialment
les dones) i produir per consumir per sobre del valor de ser
persones corresponsables de la nostra comunitat humana.
No són raons econòmiques les de la nostra marginació,
ans al contrari, és precisament aquesta marginació la que
l’economia i la societat no es pot permetre.
Nosaltres, dones obreres i cristianes, acollint el missatge de
Jesús de Nazaret que ens proposa que cercant l’Amor i la
Justícia, tot home i tota dona pot viure amb dignitat vers
la seva plenitud, demanem a tots els governs, empreses,
institucions, escoles, col·lectius i llars que:
• Es reconegui que la tasca de cura de les persones,
especialment les més febles, és i ha de ser la primera
activitat humana i d’ella s’han de desprendre la producció,
l’economia i l’organització social.
• Es promoguin i recolzin polítiques i accions afavoridores
de la igualtat d’oportunitats, de participació i
corresponsabilitat en tots els àmbits: laboral, polític,
social i familiar per caminar cap a un model respectuós i
equitatiu (que no igualitari), vàlid per a dones i homes.
• L’Església sigui un model per tota la societat, tot posant
fi a la discriminació injusta de les dones per mostrar que
som filles de Déu, que és Mare-Pare, i que per construir
un món de Justícia, Amor i Pau, cal l’aportació i el treball
esforçat, joiós i reconegut de tot home i tota dona.
Les dones dels Moviments Cristians i Obrers de Catalunya
i Balears ens solidaritzem amb totes les dones que pateixen
injustícia i ens comprometem a construir-la a tots els àmbits
on ens trobem.
MOVIMENTS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA
I BALEARS: (ACO, GOAC, JOC, MIJAC), CAPELLANS
OBRERS, RELIGIOSES/OS EN BARRIS I DELEGACIONS DE
PASTORAL OBRERA DE LES DIÒCESIS DE CATALUNYA
categories més precàries tant pel que fa al treball com a
la situació de desocupació. Els nostres ingressos, subsidis
i pensions són menors i sovint inexistents, tot i que
freqüentment som les mantenidores de la llar, econòmicament
i afectiva, en especial a les famílies monoparentals. I davant
la situació actual de crisi, la discriminació i la injustícia ens
fa més vulnerables; la precarietat i la pobresa a tot el món té
rostre de dona.
Amb la incorporació de la dona al mercat laboral, atès que els
homes majoritàriament no “s’han incorporat” al repartiment
de les tasques de cura de les persones, s’ha creat un buit a la
feina domèstica i d’atenció, que el sistema no ha cobert. Ans
al contrari, s’ha desplaçat el problema a altres països on les
dones immigrants han deixat desateses les seves famílies per
atendre les nostres.
Les dones seguim patint violència, assetjament i maltracte
psicològic i sexual a la llar i al lloc de treball. Tot i que el
discurs de lluita contra la violència vers les dones es manté,
els recursos per a serveis d’atenció es limiten, mentre amb
la crisi augmenten el comportaments violents i minven les
possibilitats econòmiques de les dones per sortir-se’n.
Vivim en un model que canvia poc i lentament, un model on
prima el domini sobre l’altri (natura i persones, especialment
les dones) i produir per consumir per sobre del valor de ser
persones corresponsables de la nostra comunitat humana.
No són raons econòmiques les de la nostra marginació,
ans al contrari, és precisament aquesta marginació la que
l’economia i la societat no es pot permetre.
Nosaltres, dones obreres i cristianes, acollint el missatge de
Jesús de Nazaret que ens proposa que cercant l’Amor i la
Justícia, tot home i tota dona pot viure amb dignitat vers
la seva plenitud, demanem a tots els governs, empreses,
institucions, escoles, col·lectius i llars que:
• Es reconegui que la tasca de cura de les persones,
especialment les més febles, és i ha de ser la primera
activitat humana i d’ella s’han de desprendre la producció,
l’economia i l’organització social.
• Es promoguin i recolzin polítiques i accions afavoridores
de la igualtat d’oportunitats, de participació i
corresponsabilitat en tots els àmbits: laboral, polític,
social i familiar per caminar cap a un model respectuós i
equitatiu (que no igualitari), vàlid per a dones i homes.
• L’Església sigui un model per tota la societat, tot posant
fi a la discriminació injusta de les dones per mostrar que
som filles de Déu, que és Mare-Pare, i que per construir
un món de Justícia, Amor i Pau, cal l’aportació i el treball
esforçat, joiós i reconegut de tot home i tota dona.
Les dones dels Moviments Cristians i Obrers de Catalunya
i Balears ens solidaritzem amb totes les dones que pateixen
injustícia i ens comprometem a construir-la a tots els àmbits
on ens trobem.
MOVIMENTS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA
I BALEARS: (ACO, GOAC, JOC, MIJAC), CAPELLANS
OBRERS, RELIGIOSES/OS EN BARRIS I DELEGACIONS DE
PASTORAL OBRERA DE LES DIÒCESIS DE CATALUNYA
dissabte, 16 de gener del 2010
El Movimiento mundial de trabajadores cristianos (MMTC) y la tragedia de Puerto Príncipe, Haití
Un desastre que nos interpela
Mientras que en muchos países del mundo, hombres y mujeres han sido golpeados y continúan siéndolo, ya sea por las guerras, por los actos terroristas, por terribles accidentes o por otras catástrofes naturales, toda la humanidad ha sido una vez más se ha visto sobrecogida el 13 de enero de 2010 por el drama que ha golpeado al pueblo haitiano: miles de vidas humanas perdidas, miles de personas desplazadas, numerosas infraestructuras gravemente dañadas…
Debe manifestarse rápidamente la solidaridad nacional e internacional hacia las numerosísimas víctimas. Casi por todo el mundo, los seres humanos se han sentido particularmente tocados por esta catástrofe a causa de su amplitud. Todas estas situaciones nos interpelan. El Movimiento Mundial de Trabajadores Cristianos (MMTC) no es indiferente a ello. Pues detrás de cada uno de esos dramas se halla la pregunta de las responsabilidades humanas, del tipo de ayuda que será aportada, así como los valores y prioridades que orientarán la reconstrucción
Como signo de solidaridad con las víctimas de este movimiento de tierra y de todos los demás dramas que golpean al mundo, el MMTC quisiera aportar su contribución a la necesaria reflexión que debe acompañar el compromiso sobre el terreno y la presencia al lado de las personas más afectadas.
Reconstruir sobre valores sólidos y duraderos
En lo que concierne a las formas y a los objetivos de la reconstrucción, nos parece fundamental partir de las necesidades y de las aspiraciones de las poblaciones concernidas. A nuestros ojos, sería un grave error imponerles unos esquemas de reconstrucción basados exclusivamente sobre los intereses de los países donantes. Nosotros preconizamos la puesta en obra de procedimientos que favorezcan la democracia participativa y den así a todos los ciudadanos y ciudadanas, la ocasión de hacer oir su voz en las decisiones que les conciernen a su máximo dirigente.
Pensamos que importa que las diferentes etapas de la reconstrucción sean inscritas en una perspectiva de justicia social, de economía solidaria y de desarrollo duradero. Se trata, más que nunca, de poner al servicio del bienestar de cada habitante de nuestra tierra los recursos físicos, financieros y humanos. Todos deben tener acceso a la salud, la educación, la alimentación, el agua potable, un trabajo decente, que les garanticen una protección social adaptada a su situación de vida. También es indispensable vigilar al respecto del medio ambiente, tanto a corto como a largo plazo. Cada gobierno debe invertir en estos valores y no en los armamentos. De esta forma, podremos alcanzar mejor los Objetivos del Milenio.
Miembros del MMTC se movilizan
En lo que concierne a esta tragedia de Puerto-Príncipe, en esta fase de periodo de urgencia, los movimientos miembros del MMTC de los países del norte se movilizan individualmente y a través de las ONG de solidaridad de las cuales son miembros (como por ejemplo la CCFD, Solidarité mondiale, Entraide et Fraternité, Cafod ou Weltnotweck, para no citar más que a estos).
Incluso los miembros del MMTC de los países golpeados por este temblor de tierra se implican activamente en las zonas siniestradas. Ofrecen una ayuda y unas competencias muy valiosas sobre el terreno.
El MMTC es feliz viendo muchos gestos de solidaridad expresarse en numerosos lugares del mundo, pero pensamos que es primordial vigilar para que todas esas ayudas sean bien utilizadas, a fin de evitar que se penalice, además, a las poblaciones ya dañadas por esta catástrofe natural. Es primordial que cada Estado se comprometa a crear rápidamente un sistema de alerta precoz para cualquier forma de desastre natural, de manera que se asegure mejor la seguridad de su población. El MMTC preconiza la adopción de un sistema internacional de tasa sobre las transacciones financieras, para financiar la puesta en práctica de este sistema de alerta, así como los trabajos de desarrollo y de reconstrucción.
Para una perspectiva de desarrollo duradero
Los habitantes de los países tocados ya han dado a conocer su deseo de ver regresar rápidamente al turismo, pues él genera importantes ingresos para las economías locales. Ha llegado el momento de vigilar por el desarrollo de un turismo respetuoso con las personas que viven en las regiones afectadas. Un turismo a escala humana, que favorezca los encuentros interculturales, fuente de enriquecimiento humano, en el respeto de las tradiciones y de las culturas de cada uno.
Penamos que las multinacionales que, demasiado a menudo, se han enriquecido explotando a los habitantes de las regiones más desfavorecidas, podrían de ahora en adelante asumir ellas también un papel positivo ofreciendo por fin salarios dignos y unas condiciones de trabajo aceptables a todos sus trabajadores y trabajadoras.
Par que Haití y todos los países golpeados por otras catástrofes de gran envergadura no lleguen a ser eternamente dependientes, sino que puedan responder por sí mismos a las necesidades de sus poblaciones, pedimos la anulación de su deuda: Apelamos igualmente al desarrollo de un sistema de comercio justo entre todos los países del planeta.
En fin, el MMTC hace una llamada a la vigilancia internacional, para que este impulso saludable hacia el pueblo de Haití no desvíe la atención de la ayuda a llevar a las poblaciones de los otros países golpeados por diversas catástrofes, y para que África, “que conoce todas las semanas, el equivalente a un temblor de tierra provocado por el hombre, y por tanto evitable (cf Tony Blair)” no sea una vez más abandonada a sí misma
Hecho en Bruselas, el 13 de enero de 2010
Crespin LAWSON y ALDA FORTES
COOPRESIDENTS del MMTC
Presentació del llibre "No Hay Territorio Comanche Para Dios"
GOAC de BARCELONA
CRISTIANISME I JUSTÍCIA
Us conviden a la presentació del llibre
No hay “Territorio Comanche” para Dios.
Accesos a la experiencia cristiana de Dios
de Javier Vitoria
(Ediciones Hoac)
presenten el llibre Roser Bofill i Toni Comín
Dijous 28 de gener a les 19:30h. al C.Lluria, 13
dimarts, 22 de desembre del 2009
Manifest en Solidaritat amb Aminetou Haidar i el poble Saharauí
L’Assemblea de la GOAC de Barcelona, reunida amb motiu de la celebració del Nadal, ens unim al goig de la Sra. Aminetou Haidar, la seva família , el seu poble i totes les persones que han actuat perquè pogués tornar a la seva terra. Coneixent de prop la greu situació que ha patit i pateix la Presidenta del Col·lectiu de Defensores dels Drets Humans en el Sàhara Occidental, la Sra. Aminetou Haidar, volem manifestar:
- Que estem d’acord i recolzem la lluita d’Aminetou, l’anomenada “Gandhi sahrauí”.
- Que ens sembla un greu atemptat a la dignitat de les persones i dels pobles, en ple segle XXI, la seva injustificada expulsió de la seva terra, el Sàhara Occidental.
- Que rebutgem del tot el fet que una vegada més valguin més els tractats comercials que la vida d’una persona o de tot un poble.
- Que recolzem la lluita pacífica del poble sahrauí, immers en un desert de desesperació d’ençà que el govern espanyol els va abandonar.
- Que d’ençà que el cap de l’estat espanyol, en el moment final de la dictadura franquista, ara fa 34 anys, va abandonar al poble sahrauí a mans dels invasors marroquins, no hi ha hagut cap govern en democràcia que hagi defensat el dret d’aquest poble a l’autodeterminació i l’autogovern, és a dir, a la Independència.
- Que la celebració del 61 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, dia dedicat a la No Discriminació, el passat dia 10 de desembre, no és sinó una mostra més de la hipocresia dels governs i organismes oficials que, instal·lats en el poder, han pres per costum viure i legislar segons els seus interessos i oblidar les seves obligacions, tal com ho ha demostrat la vulneració dels drets fonamentals de l’Aminetou per part de les autoritats marroquines i espanyoles.
- Que la discriminació i el genocidi són dues de les “eines” que s’estan utilitzant sovint per part de la comunitat internacional cada vegada que es deixa d’escoltar a les persones i als pobles que reclamen els seus drets, la seva identitat i, en definitiva, la seva dignitat.
- Que la població sahrauí ha estat obligada a separar-se en dues meitats, no viu en llibertat cap de les dues. Famílies separades per un mur, el mur de la vergonya, i milers de mines antipersones (la majoria de les quals han estat fabricades al territori espanyol) que mantenen als uns al mig del desert inhòspit, en camps de refugiats, i als altres en un territori ocupat per l’invasor marroquí, perseguits, detinguts,desapareguts, massacrats,…. Això si, comparteixen la manca dels Drets Humans Universals i mantenen una gran esperança respecte a la recuperació de la seva terra, algun dia.
- Que reconeixem a l’Aminetou com a germana de lluita i que reclamem, junt amb ella, el seu dret a viure amb pau i llibertat la independència del seu país, el Sàhara Occidental.
Germandat Obrera d’Acció Catòlica Barcelona a 19 de desembre de 2009
dimecres, 16 de desembre del 2009
Carta en solidaridad con Aminetou Haidar
Queridos amigos y amigas:
La lucha de la activista saharaui Aminetou Haidar no cesa de susurrar en mi mente la frase del evangelio “Nadie tiene más amor que aquel que da la vida por sus amigos”.
Es tiempo de que las Resoluciones Internacionales, de una vez por todas, se cumplan y que el Derecho se instaure en el Sahara Occidental. El sufrido y pacífico pueblo saharaui lleva más de 30 años reclamando lo que en justicia le corresponde. Es una lucha entre un David y un Goliat, pero esperamos confiadamente la justicia final.
Aminetou representa esos valores que actualmente no están en uso: convicción, dignidad, solidaridad, sacrificio. ¿Cómo pueden exigirle que pida perdón al tirano rey de Marruecos? Ahora resulta que debe pedir perdón por haber sido expulsada de su país, por haber sido torturada y vejada durante cuatro años, por pertenecer a un pueblo masacrado durante más de treinta años, por los más de quinientos desaparecidos, por los presos políticos, por los siete detenidos en Casablanca, por los miles de refugiados en Tinduf, por la separación de sus hijos, etc; el torturado debe pedir perdón al torturador, el inocente al culpable.
Su forma de lucha la engrandece mucho más, al haber respondido a sus torturadores con las armas que ellos nunca utilizaron. Los años de cárcel y las torturas la convencen que debe denunciar la violación de los derechos humanos que se cometen diariamente en su país invadido por Marruecos. La mejor forma, la palabra, la no violencia.
Pidamos que transforme las entrañas de los gobernantes de nuestro planeta en entrañas de misericordia y justicia.
Reciban todos y todas un fuerte abrazo en Cristo obrero.
Pino Jiménez. Presidenta de la Hoac
Firmar Manifiesto de Apoyo
La lucha de la activista saharaui Aminetou Haidar no cesa de susurrar en mi mente la frase del evangelio “Nadie tiene más amor que aquel que da la vida por sus amigos”.
Es tiempo de que las Resoluciones Internacionales, de una vez por todas, se cumplan y que el Derecho se instaure en el Sahara Occidental. El sufrido y pacífico pueblo saharaui lleva más de 30 años reclamando lo que en justicia le corresponde. Es una lucha entre un David y un Goliat, pero esperamos confiadamente la justicia final.
Aminetou representa esos valores que actualmente no están en uso: convicción, dignidad, solidaridad, sacrificio. ¿Cómo pueden exigirle que pida perdón al tirano rey de Marruecos? Ahora resulta que debe pedir perdón por haber sido expulsada de su país, por haber sido torturada y vejada durante cuatro años, por pertenecer a un pueblo masacrado durante más de treinta años, por los más de quinientos desaparecidos, por los presos políticos, por los siete detenidos en Casablanca, por los miles de refugiados en Tinduf, por la separación de sus hijos, etc; el torturado debe pedir perdón al torturador, el inocente al culpable.
Su forma de lucha la engrandece mucho más, al haber respondido a sus torturadores con las armas que ellos nunca utilizaron. Los años de cárcel y las torturas la convencen que debe denunciar la violación de los derechos humanos que se cometen diariamente en su país invadido por Marruecos. La mejor forma, la palabra, la no violencia.
Pidamos que transforme las entrañas de los gobernantes de nuestro planeta en entrañas de misericordia y justicia.
Reciban todos y todas un fuerte abrazo en Cristo obrero.
Pino Jiménez. Presidenta de la Hoac
Firmar Manifiesto de Apoyo
dimarts, 8 de desembre del 2009
Ixcán, Guatemala
NO A LA REMILITARIZACIÓNLas organizaciones sociales y comunidades del Ixcán manifestamos nuestra preocupación y rechazo a la instalación de la 6ª Brigada de Infantería, ratificada por el Presidente de la República a pesar del amplio rechazo manifestado por la mayoría de las comunidades de Ixcán.
Las mujeres y hombres de este municipio no hemos olvidado el gran sufrimiento que nos causó la guerra. Sólo en la región de Ixcán ocurrieron 102 masacres, donde murieron más de 2,500 personas. La política de tierra arrasada ocasionó el desplazamiento forzoso del 96% de la población del municipio. Las comunidades que permanecieron en el área fueron sometidas a un estricto control militar y obligadas a participar en las patrullas de autodefensa civil. A casi 13 años de la firma de los Acuerdos de Paz, la mayoría de las comunidades y personas víctimas del conflicto armado aún no han sido resarcidas por los daños humanos, materiales y morales que sufrieron.
EL REGRESO DEL EJÉRCITO ES UNA OFENSA A LA MEMORIA HISTÓRICA Y UNA VIOLACIÓN A LOS DERECHOS HUMANOS DE UNA POBLACIÓN QUE NO HA SANADO LOS TRAUMAS QUE LE FUERON CAUSADOS DURANTE LA GUERRA
Para ampliar sus instalaciones, el ministerio de la defensa quiere quitar los terrenos que ocupa actualmente el Centro de Salud, única institución que presta atención hospitalaria a unos cien mil habitantes de la región. Las comunidades de Ixcán rechazamos esta medida, pues la salud y la educación son prioritarias para el desarrollo. En una reunión sostenida el 30 de septiembre pasado, el Procurador General de la Nación confirmó que estos terrenos son propiedad del estado.
Es cierto que estamos cansados de la violencia y la inseguridad. Pero una presencia militar más numerosa no traerá mayor seguridad y tranquilidad. Al contrario lo que traerá son mas cantinas, prostíbulos y violencia en la cabecera municipal. En una sociedad democrática el combate a la delincuencia común no es función del ejército, sino de la policía civil fortalecida y especializada en ese trabajo. La militarización NO es la solución. Mientras no se acabe con la impunidad y la corrupción en el sistema de justicia los delincuentes continuarán operando libremente en el territorio nacional, ya que el 98% de los delitos que se cometen en Guatemala quedan en la impunidad.
En realidad la presencia de una brigada militar en el Ixcán será para proteger las inversiones de las grandes empresas trasnacionales interesadas en explotar nuestros recursos naturales e intimidar a las comunidades que rechazan los mega proyectos (hidroeléctricas, explotación petrolera, plantaciones de palma africana y minería). La paz, el desarrollo y la seguridad no se logran con la militarización y represión, sino con aceptar el derecho que tenemos las comunidades a existir, a trabajar la tierra, a ser consultadas y definir nuestras propias formas de desarrollo, tal como lo establecen la Constitución de la República y el Convenio 169 de la OIT.
NO A LA REMILITARIZACIÓN
UN PUEBLO CON HAMBRE ES UN PUEBLO SIN PAZ
2 de Diciembre de 2009
Red de Organizaciones de Mujeres de Ixcán ROMI; Comunidad Primavera del Ixcán –CPR DEL IXCÁN; Asociación de Desarraigados de las Microregiones II y VI ADEREMCO; Coordinadora de Víctimas del Municipio de Ixcán; Asociación de Defensa de la Tierra y los Recursos Naturales; Federación de Cooperativas de Comercialización de Ixcán; Asociación de estudiantes de Santa María Tzejá y aldeas circunvecinas; Asociación de Educadores Noroccidentales; Pastoral Social de Ixcán; Puente de Paz;
Servicios Jurídicos y Sociales; Asociación Comunitaria de Servicios de Salud; Fundación Guillermo Toriello; Fundación Solidaria Ixcán; Sindicato Nacional de Trabajadores de Salud de Guatemala, filial Ixcán; Organización de Mujeres Guatemaltecas Mamá Maquín; Asociación Justicia y Reconciliación; Centro para la Acción Legal Derechos Humanos; Frente Guatemalteco de Afectados y Amenazados por las Represas y en defensa del Agua; FAMDEGUA; Waq`Ib Kej; Asociación Ukux´be´; Movimiento Nacional por los Derechos Humanos; HIJOS; Bloque Antiimperialista; Asociación Comunicarte; Servicios Ecuménicos en Centro América; Derechos en Acción; Asociación Civil El Observador; Casa Artesana; Sector Mujer;
Colectiva Feminista de Mujeres de Izquierda; Frente Nacional de Lucha; Frente Popular; Tercera Promoción de la Maestría en Psicología Social y Violencia Política USAC; Plataforma Agraria.
dilluns, 16 de novembre del 2009
CONVOCATÒRIA de la UNIÓ DE PLATAFORMES a la MANIFESTACIÓ ANTICORRUPCIÓ
21 de Novembre a les 18h
a la Plaça de SANT JAUME de Barcelona
La UNIÓ DE PLATAFORMES, espai de cooperació entre 50 plataformes i entitats cíviques d'arreu de Catalunya, unides en el propòsit de defensar el territori, el medi ambient, el paisatge i els valors culturals de la depredació, la corrupció i la cobdícia (v. www.Uniodeplataformes.org), davant dels fets descoberts per l'acció judicial en el CAS PRETORIA, que coincideix amb les lluites locals de les Plataformes UP Oliveretes de Viladecans, les Agulles de Gavà, NoalPlaCaufec-Porta de Barcelona d'Esplugues, Plataforma per la retirada del PDUSC de la Conca d'Ódena, Salvem l'Anoia, i indirectament Salvem Montserrat i l'Associació cultural del Montserrat, en solidaritat amb totes les entitats cíviques afectades per casos similars arreu del país,
crida la societat a combatre la impunitat, l'oblit, la indiferència i la resignació front la corrupció urbanística,
a través d'aquest
COMUNICAT
La tendència imperant en el sistema democràtic occidental persegueix el creixement econòmic sostingut com a base d’un suposat benestar. Això ha generat un estil i unes pràctiques que s'han instal·lat com un virus en la societat i en les mateixes administracions públiques. Ha reproduït a tot arreu el mateix model homogeni, sense consideracions quant a l’impacte en les formes de vida i la identitat cultural dels pobles, prioritzant sempre el benefici econòmic per sobre de l’ésser humà.
Aquestes polítiques han facilitat la sobre explotació dels recursos naturals i l’acumulació d’un seguit d’agressions irreversibles sobre el medi ambient i el paisatge, que a Catalunya ha provocat el naixement arreu del país d’un nombre insòlit de plataformes i entitats cíviques locals que treballen per evitar els efectes negatius de les polítiques agressives sobre l’aire, l’aigua, el sòl, el subsòl i els recursos energètics. Els efectes perniciosos d’aquestes polítiques degraden la dignitat de la planificació territorial i de l’urbanisme, entesos com l’art d’establirl’hàbitat humà en harmonia amb la natura, i finalment recauen sobre les persones.
Davant la freqüent impunitat de les il·legalitats, i la llei del silenci forçada sobre les accions civils que plana sobre els mitjans de comunicació, encoratgem a sortir de la passivitat i a trobar l'atreviment mitjançant l'agrupació veïnal en plataformes i entitats locals, i la coordinació entre aquestes en un grup el més gran possible.
Conscients que cada agressió local afecta al conjunt, i que la problemàtica de cada agrupació local representa un aspecte més de la mateixa problemàtica global, les entitats de la UP aposten per la unitat en l’acció com l’eina de la societat civil per contrapesar de manera efectiva les actuacions privades i públiques destructives, i combatre el fre institucional a una autèntica participació ciutadana en les decisions sobre el territori.
El caràcter compromès de l’Unió de Plataformes per enfrontar els conflictes territorials i socials, queda garantit pel perfil a-partidista i social , independent de finançaments econòmiques, de totes les entitats UP, el fonament de les quals és precisament intentar equilibrar i, si cal, plantar cara pacíficament, als interessos i a la cultura economicista que impliquen la degradació del nostre entorn natural i de la nostra qualitat de vida.
Amb aquestes idees com a fons, i per construir entre tots aquesta àmplia força social, que permeti emplaçar els conflictes puntuals en un context més ampli i assolir els objectius locals i conjunts, us convidem a adherir-vos al Manifest de la Unió de Plataformes (v. www.Uniodeplataformes.org, info@uniodeplataformes.org).
En concret, avui cridem tothom a defensar els bens comuns de l'expoli, a combatre la corrupció a tot arreu,
manifestant-vos el 21 de novembre a les 18h
a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona.
a la Plaça de SANT JAUME de Barcelona
La UNIÓ DE PLATAFORMES, espai de cooperació entre 50 plataformes i entitats cíviques d'arreu de Catalunya, unides en el propòsit de defensar el territori, el medi ambient, el paisatge i els valors culturals de la depredació, la corrupció i la cobdícia (v. www.Uniodeplataformes.org), davant dels fets descoberts per l'acció judicial en el CAS PRETORIA, que coincideix amb les lluites locals de les Plataformes UP Oliveretes de Viladecans, les Agulles de Gavà, NoalPlaCaufec-Porta de Barcelona d'Esplugues, Plataforma per la retirada del PDUSC de la Conca d'Ódena, Salvem l'Anoia, i indirectament Salvem Montserrat i l'Associació cultural del Montserrat, en solidaritat amb totes les entitats cíviques afectades per casos similars arreu del país,
crida la societat a combatre la impunitat, l'oblit, la indiferència i la resignació front la corrupció urbanística,
a través d'aquest
COMUNICAT
La tendència imperant en el sistema democràtic occidental persegueix el creixement econòmic sostingut com a base d’un suposat benestar. Això ha generat un estil i unes pràctiques que s'han instal·lat com un virus en la societat i en les mateixes administracions públiques. Ha reproduït a tot arreu el mateix model homogeni, sense consideracions quant a l’impacte en les formes de vida i la identitat cultural dels pobles, prioritzant sempre el benefici econòmic per sobre de l’ésser humà.
Aquestes polítiques han facilitat la sobre explotació dels recursos naturals i l’acumulació d’un seguit d’agressions irreversibles sobre el medi ambient i el paisatge, que a Catalunya ha provocat el naixement arreu del país d’un nombre insòlit de plataformes i entitats cíviques locals que treballen per evitar els efectes negatius de les polítiques agressives sobre l’aire, l’aigua, el sòl, el subsòl i els recursos energètics. Els efectes perniciosos d’aquestes polítiques degraden la dignitat de la planificació territorial i de l’urbanisme, entesos com l’art d’establirl’hàbitat humà en harmonia amb la natura, i finalment recauen sobre les persones.
Davant la freqüent impunitat de les il·legalitats, i la llei del silenci forçada sobre les accions civils que plana sobre els mitjans de comunicació, encoratgem a sortir de la passivitat i a trobar l'atreviment mitjançant l'agrupació veïnal en plataformes i entitats locals, i la coordinació entre aquestes en un grup el més gran possible.
Conscients que cada agressió local afecta al conjunt, i que la problemàtica de cada agrupació local representa un aspecte més de la mateixa problemàtica global, les entitats de la UP aposten per la unitat en l’acció com l’eina de la societat civil per contrapesar de manera efectiva les actuacions privades i públiques destructives, i combatre el fre institucional a una autèntica participació ciutadana en les decisions sobre el territori.
El caràcter compromès de l’Unió de Plataformes per enfrontar els conflictes territorials i socials, queda garantit pel perfil a-partidista i social , independent de finançaments econòmiques, de totes les entitats UP, el fonament de les quals és precisament intentar equilibrar i, si cal, plantar cara pacíficament, als interessos i a la cultura economicista que impliquen la degradació del nostre entorn natural i de la nostra qualitat de vida.
Amb aquestes idees com a fons, i per construir entre tots aquesta àmplia força social, que permeti emplaçar els conflictes puntuals en un context més ampli i assolir els objectius locals i conjunts, us convidem a adherir-vos al Manifest de la Unió de Plataformes (v. www.Uniodeplataformes.org, info@uniodeplataformes.org).
En concret, avui cridem tothom a defensar els bens comuns de l'expoli, a combatre la corrupció a tot arreu,
manifestant-vos el 21 de novembre a les 18h
a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona.
dilluns, 2 de novembre del 2009
Vetlles de pregària 2009-2010 del Comitè Óscar Romero
Dissabte 31 d’octubre
Comunitat de Santa Coloma
Parròquia Santa Maria. C/ Milà i Fontanals
Metro L1 (Santa Coloma)
Dimarts 22 de desembre
Seu del Comitè Óscar Romero de Barcelona
Passeig Fabra i Puig, 260. 2n 2a
Metro L 5 (Virrei Amat). Autobusos: 11, 32, 47, 50, 51
Dissabte 30 de gener
Comunitat de Sant Adrià-HOAC
Parròquia Sant Adrià (Plaça de l’Església)
Metro L2 (Artigues Sant Adrià)
Dissabte 20 de març - aniversari del martiri de Mons.
Romero
Parròquia Sant Pere Claver
Carrer Palaudaries, núm. 23-Poble Sec
Metro L2/L3 (Paral·lel)
Dissabte 24 d’abril
Can Serra. Casa de la Reconciliació
Avda. Can Serra 82. L’Hospitalet
Metro L1 (Rambla Just Oliveras)
Dissabte 29 de maig
Seu del Comitè Óscar Romero de Barcelona
Passeig Fabra i Puig, 260. 2n 2a
Metro L 5 (Virrei Amat). Autobusos: 11, 32, 47, 50, 51
Totes les vetlles son a les 20 h (les vuit del vespre).
Convoca:
Comitè Óscar Romero de Barcelona
Amb el suport de:
* Comunitats i grups de Santa Coloma de Gramanet
* HOAC i Comunitat de Sant Adrià
* Araguaia
* Comunitat de Can Serra de L’Hospitalet
* Dones d’Església
Amb el suport de cadascuna de les comunitats on es fan les
vetlles i d’altres cristians que anem fent camí enmig dels ambients
populars.
dimecres, 21 d’octubre del 2009
dimarts, 20 d’octubre del 2009
Comunicat de l'Assemblea Diocesana de la GOAC de Barcelona
El cap de setmana 10 i 11 d’octubre homes i domes de la GOAC, persones creients i treballadores ens hem aplegat a Cabrera de Mar per compartir i acordar que farem aquest curs 2009-10 per seguir construint el Regne de Déu. Al nostre cor i al nostre pensament ressonen encara les paraules repetides i sentides a la nostra XII Assemblea General, a l’agost d’enguany, amb 800 militants de la Hermandad Obrera de Acción Catòlica de tot l’estat espanyol y amb molta més gent estimada i convidada: “Sentim, pensem i actuem de forma que ens humanitzi i que aquesta sigui una nova proposta pel Món obrer”.
Necessàriament ha de ser una forma diferent a la manera de viure del sistema capitalista que ens deshumanitza i genera víctimes i amb el qual no volem col·laborar.
Al nostre voltant, aquí a Catalunya, augmenten els EROs que deixen a persones i famílies senceres sense mitjans de subsistència. Augmenta la pobresa i la inestabilitat laboral, d’habitatge, etc. Les grans empreses, els bancs i les administracions públiques mantenen estructures i estratègies que permeten augmentar els beneficis econòmics i el poder en mans d’uns pocs, mentre l’anomenada “crisi” minva les engrunes que sempre han caigut de les taules dels rics. L’objectiu que tothom pugui viure amb dignitat no és un objectiu per aquest sistema i es continuen creant lleis a tots els àmbits que generen greus diferències socials.
Als col·lectius més vulnerables de la nostra societat (les persones immigrades, la infància, les persones grans, malaltes, les dones, les persones treballadores amb poca qualificació professional, etc) augmenta el patiment, la impotència i la inseguretat per arribar a “fi de mes” amb els mitjans que aquest sistema possibilita mentre la riquesa pública es destina a enfortir la banca, a l’armament, a l’organització de grans esdeveniments...
La nostra planificació d’enguany afavoreix i ens empeny a treballar amb tu, amb vosaltres, sortint al carrer per denunciar d’injustícia, creant i enfortint nous espais de comunicació i solidaritat amb les persones més desfavorides del nostre planeta, de la nostra ciutat, dels nostres barris, del nostre lloc de treball, dels nostres grups de trobada.
Us tindrem present i us convidarem a les activitats, ja siguin organitzades per nosaltres o per altres col·lectius, orientades cap aquest fi: construir una humanitat on regni la Justícia, l’Amor i la Pau.
Volem igualment compartir amb vosaltres el Comunicat de
Homes i dones de
diumenge, 18 d’octubre del 2009
Marcha de la igualdad Barcelona-Madrid
Subscriure's a:
Missatges (Atom)